Segons les conclusions d’un estudi elaborat per Cluster Development, les marques es plantegen la tornada fins a un 20% de la producció i estan disposades a pagar fins a un 15% més del que els costa produir a la Xina per estalviar-se els problemes que els plantegen els seus proveïdors en el gegant asiàtic.
“Les empreses de moda europees han perdut volum per la crisi i les seves comandes són més petites, de manera que ja no són prioritaris per als fabricants xinesos“, explica Ricard Ribé, de l’empresa Ritex 2002. Segons Ribé, les marques també retarden les comandes per ajustar la fabricació el màxim possible, de manera que el temps de transport (un mes aproximadament) juga en contra de la Xina.
Maria Pedrals, consultora de Cluster Development i autora de l’estudi, “Xina perd atractiu, però no competitivitat, perquè és l’únic lloc on es pot elaborar tota la producció, però a la zona mediterrània es poden recuperar comandes importants“.
Segons la seva anàlisi, els dos factors que determinen les opcions de la indústria de proximitat (Catalunya, però també Turquia, Marroc, Romania o Portugal) són el temps de lliurament i el pes de la mà d’obra en el procés de producció. En aquest sentit, la indústria catalana guanya competitivitat. “L’oportunitat —explica Pedrals a La Vanguardia— es concentra en les comandes de reposició i col·leccions curtes de la gran distribució i en peces bàsiques de punt que necessiten poca mà d’obra”.
De fet, el sector industrial català està començant a notar el retorn de part de la producció des de la Xina. “Els grans compradors ens demanen pressupostos i els nostres preus són tan competitius com Turquia, Portugal o el Marroc“, assenyala Antonio Egea, propietari de Tex51 i principal impulsor del pool tèxtil d’Igualada Stitch Way BCN, que aglutina 70 tallers de producció tèxtil i és un cas d’èxit de Tex4Future.
“Fins fa poc només fabricàvem per Lacoste, però en l’últim any hem captat fins a cinc nous clients, europeus i dels Estats Units, que han vingut a Catalunya perquè a la Xina ja no troben el que necessiten “, explica Egea.
La clau per aprofitar l’oportunitat és donar resposta a les necessitats de les marques i dels grups de distribució. “Cal sumar més capacitat productiva i ara aquesta es pot aconseguir mitjançant la cooperació empresarial“, assegura David García, director del Clúster Tèxtil Moda de Catalunya. “Els compradors volen el producte acabat i això només s’aconsegueix sumant esforços”, afegeix.
Amb tot, els grans grups com Inditex, Mango o Desigual són els que poden impulsar el gran creixement de la indústria tèxtil. “Les marques independents són importants, però el que realment nota la indústria són els canvis dels grans grups, si ells desvien la mirada cap a proveïdors de proximitat, la indústria ho nota”, assegura Manuel Díaz, president de Texfor, patronal de la indústria tèxtil.